dimecres, 29 de maig del 2013

Mapa Sociolingüistico de Galicia i situació lingüística.

El Seminario de Sociolingüística de la Real Academia Galega ha dut a terme diferents recerques sobre la situació sociolingüística de Galícia en col·laboració amb entitats públiques des de la seva creació l’any 1990. A més del projecte ressenyat en aquest article, el Seminario de Sociolingüística de la RAG, en col·laboració amb la Dirección Xeral de Política Lingüística de la Xunta de Galicia, es va encarregar d’elaborar el Mapa ociolíngüístico de Galícia, per tal de conèixer la situació lingüística a Galícia atès que existia una manca de dades fiables sobre la vitalitat i la realitat actuals del gallec.

L’equip d’investigació del Seminari de Sociolingüística de la Real Academia Galega està format per les persones següents: Antonio Fernández Salgado, Xaquín Loredo Gutiérrez, Håkan Casares Berg, Isabel Suárez Fernández,Manuel González González, Modesto Rodríguez Neira, Agustín Dosil Maceira, José Pérez Vilariño, Arturo X.Pereiro Rozas, Eulogio Real Deus.

La preparació d’aquest estudi es va iniciar l’any 1992 i va acabar el 1996 amb la publicació de l’últim dels tres volums que integren el MSG. Es varen realitzar 38.897 entrevistes (annex 1) entre la població de més de 16 anys resident a Galícia. Es varen establir 36 sectors en funció del tamany del municipi i del percentatge de població ocupada en les diferents activitats econòmiques.

Dins de cadascun dels sectors, la mostra es va repartir de manera proporcional entre els municipis que la integraven, i es varen assignar quotes per grups d’edat i sexe. El qüestionari es componia de 148 preguntes, alguna de les quals amb subdivisions, amb la qual cosa el nombre de variables obtingudes va ser de 170. Els aspectes abordats en el qüestionari són els següents:

a) Dades d’identificació personal de l’entrevistat: nom, lloc de naixement i de residència,sexe, edat, professió, estudis, etc.
b) Competència lingüística: coneixement del gallec de l’entrevistat i de la seva família.
c) Història (socio)lingüística de l’entrevistat: llengua inicial, llengua usada en l’àmbit escolar, llengua usada pels familiars més propers, etc.
d) Usos lingüístics de l’entrevistat en diferents situacions: en l’entorn famíliar, amb els amics, a la feina, amb l’Administració, etc.