Sempre en Galiza per impulsar la Llengua gallega.

I els primers temps de SEMPRE EN GALIZA volia ser, si més no, un reflex del que va ser la ràdio gallega abans del juliol del 36, sobretot Radio Galiza, quan es va fer servir la ràdio per impulsar la llengua gallega, alhora que per reafirmar la identitat nacional, l'autonomisme i els valors democràtics.

Com que Buenos Aires i Montevideo, encara que són capitals de dos països diferents, l'Argentina i l'Uruguai, les dues són a la desembocadura del mar de Plata, només disten uns 160 km. amb una sola emissora quedava tot cobert. Ara bé, el fet que es triés Montevideo i no Buenos Aires per fer SEMPRE EN GALIZA es va deure a raons polítiques.

A Buenos Aires el lobby gallec era potser més important que a Montevideo, però el general Juan Domingo Perón, que en aquella època havia muntat un moviment populista, el Partit Justicialista, per governar, bé amb eleccions democràtiques bé amb la via de cop d'Estat, el cas era manar, era molt amic del general Franco i un dels seus avaladors davant la comunitat internacional. Per això, de seguida va prohibir l'ús de les llengües que no fossin el castellà en els mitjans de comunicació.

En canvi l'Uruguai en aquella època era una democràcia bastant semblant a la dels Estats Units, amb un Partido Rojo i un Partido Blanco, i com a tal va participar durant la II Guerra Mundial al costat dels aliats. I, a diferència de l'Argentina, l'any 1950 l'Uruguai encara ajudava al govern republicà a l'exili tant econòmicament com diplomàticament, sobretot a les Nacions Unides, impedint que el règim franquista entrés en l'organització internacional.

I llavors evidentment a l'hora de fer un programa radiofònic antifranquista es va fer des de Montevideo perquè al cap i a la fi arribava a la colònia de Buenos Aires. Quan al 75 va arribar la dictadura a l'Uruguai, el programa va poder seguir sense problemes.

El nucli inicial de SEMPRE EN GALIZA va comptar amb persones com Alfredo Somoza, militant d'ORGA, governador civil en funcions el juliol del 36, que va haver d'estar 11 anys vivint amagat a l'Espanya franquista fins que, amb l'ajut del consolat britànic, va passar a França, on va poder arribar el 48 a l'Uruguai. Participa durant un any a SEMPRE EN GALIZA i mort sobtadament el 51.

Un altre personatge molt important de SEMPRE EN GALIZA va ser Manuel Meilán, que comença la seva carrera política com a insumís, que es diria avui dia, i quan l'any 1922 el criden perquè vagi a la guerra del Marroc, ell s'hi nega i fuig a l'Argentina, on és el representant general del Partido Galeguista a Buenos Aires el 1931. El 1934 marxa a Montevideo i allà funda el 1936 els Comitès d'ajut a la República Espanyola, el periòdic "España republicana" i l'Organització Republicana Galega d'Axuda ao Pobo Español. També va ser un dels creadors de la revista "Galeusca", anagrama de Galícia, Euzkadi i Catalunya, i que es va publicar a Buenos Aires en castellà per part dels intel.lectuals exiliats de les tres nacions.