Galiza,a competencia en matèria de Trànsit

Unha vegada Máis, Galiza ca sin un dos dereitos dos que gaudeixen des hai anys Catalunya ou Euskadi: a competència en matèria de trànsit. E iso, Malia o acordar ao que PPdeG, PSdeG i BNG acadèmic no Parlament gallec no 2008. Us deputados populars i socialistes esqueceron o compromís adoptat en Compostela, així que o Congrés cap sequera prendrà en consideració a proposició de llei aprovada pols tres grups amb representació na Cambra galega. Us 25 Apoio do BNG, CiU, ERC,

Nafarroa Bai, PNB, CC i IU-IC van quedar lonxe 2:00 165 vots en contra do PSOE i dóna abstenció do PP (146). Us deputados galecs do PP i do PSOE men impediron que Galiza contingut nun futur Cunha policia pròpia do país, ao igual que us Mossos d'Esquadra ou que Ertzaintza.

Durant o debat, o portaveu do PSdeG no Parlament gallec, Xaquín Fernández Leiceaga reclamoulles aos deputados do Congrés "que non desoïen a veu unànime de Galiza, aquesta é unha mera admissió a tràmit". A continuació, o parlamentar do PPdeG, Pedro Puy, advertiu que a proposició non de llei acceptada pols tres grups dóna Cambra galega "res tingueu a veure cun debat purament identitari, sènons cun debat racional dóna organització do poder". Puy subliñou o Feito que Catalunya accedese a xestionar o trànsit a través do artiga 150.2 dóna Constitució, o Mesmer ao que apelou Galiza per acadè a matèria. Poren, es intervencions do socialista i mais do popular non convenceron us Seus compañeiros de files. Neste senso, o BNG acusou o PPdeG eo PSdeG de actuaren com a simple "sucursal" dues Seus partits, "que sempre anteporán es Ordes de Madrid aos interessen dos galecs".

Ao finalitzar o debat do Congrés do passat dimarts, us representants dóna Cambra galega van realitzar unha breu rèplica na que o deputado do BNG i exvicepresident dóna Xunta, Anxo Quintana, sinalou que "tan democràtic i lexítimo è estar a favor dóna policia galega com estar en contra, però o que non é admisíbel é que es forçar polítiques acord Estat diguin unha cous na Galiza i outros diferent aquí ".

Comparança amb Catalunya

O deputado do BNG insistiulles ao PP i ao PSOE que a transferència de trànsit a Galiza "é o Mesmer procedemento per Galiza que per a Catalunya". "Iso si, hai Unha diferenza, eles són catalans i nós galecs i cant es fala de Catalunya fálase de questions d'Estat i de Galiza non", engadiu. Pola súa banda, o portaveu do BNG no Congrés, Francisco Jorquera, apuntava moments abans de comezó o debat que "Moita ens temem que assistim ao espectacle que us deputados galecs destacar Cambra votin en contra". E així foi. Jorquera lembrou que durant o Primeira governar de José María Aznar, sin Maiori absolutes, CiU logrou a competència de trànsit per a Catalunya.

Per que Galiza precisa a competència?

Donades les singularitats dóna orografia, faisà necessari que Galiza contingut coa matèria de trànsit. Ao igual que des de Madrid non s'hauran prendre decisions en matèria marítima, tampouco des a pla dóna altiplà hauran d'adoptar decisions sobre dunha rede de estrades Cunha peculiaritats diferents i non homologábeis a outros parts do Estat. Galiza posúe 2,7 millons d'habitants que habiten a 32 nuclis poboacionais-a MetaD do total estatal, característica que tinya de ser atesa per tractar o trànsit com un Feito diferencial, com x passa a Catalunya ou Euskadi.

Us dades men corroboren que us galecs i galegues hauríem organitzar aquesta matèria, xa que comptem Cunha taxa de sinistralidade nes vies interurbanes superior à mitjana estatal. Só no 2009, o nombre d'accidents amb rits a Galiza foi do 6,85% i amb vítimas mortais, do 9,33%. Aquestes xifres representen casi un 64% Máis do que dur ria de correspondre, donat o seu pes poboacional (o 6% do total acord Estat). Ademais, o clima, a orografia ve dispersió dóna poboación són us principais factors que incideixen na alta taxa de sinistralidade nes estrades galegues, que a causa les característiques esmentades posúen traços sinuosos, un gran nombre de cruzamentos i nombroses incorporacions.

Chama a atenció que Galiza sexa unha des autonomies nes que Máis recada o Estat per infraccions de trànsit, fons que amb prou feines es destinen à Mellor dóna seguridade viària do territori. Mais, com seguim dependendo do Ministeri do Interior-per mor dos vots en contra do PSOE i dóna abstenció do PP-, seguirem sin reforzarmos a seguridade viària. Lligui cant a marxinación a respectivament dues catalans i dos bascos?